Part B)

1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.

Renaixement
Pintura:
Bathseba amb una carta de David, 1654, Musée du Louvre, Paris.














Degollació de Sant Cugat, Ayne Bru (1502-1507)










Escultura:
Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona.









El David de Miguel Àngel (1475 -1564)









Arquitectura:
Domenico Vignola (1507-1573), la seva obra principal és l'església del Jesús.









Leó Bautista Alberti (1404-1472), la seva obra mestra és l' església de San Andreu (Mantua).











Barroc:
Pintura:
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, Las Meninas.









Rembrandt van Rijn, La ronda de noche.










Escultura:
Bernini, Éxtasis de Santa Teresa.








Sarcófago de Juan II de Ribagorza










Arquitectura:
Borromini, Sant'Agnese en Agone










Plaza de San Pedro. Columnata realizada por Bernini.









Neoclassicisme
Pintura:
Un café en carnaval, de Salvador Mayol








Juramento de los Horacios (1784).










Escultura:
Monumento a Cervantes, Antonio Solá.








"Niños jugando con una mariposa", Antoni Solà.










Arquitectura:
El Capitolio de Washington, William Thornton.









Templo de la Virtud Antigua, Stowe, Buckinghamshire, de William Kent.










2. Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia: http://vallfogona.usuaris.net/
Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu



A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los de or més fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia;

entre ells la pura neu se descobria
del coll que, ab son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que ab estremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava
i, temerós de alguna gran desgràcia,
de pendre'ls treves ganes me venien.

• L’enamorat observava a dalt d’un terrat a la seva enamorada, la bella Flora, com es pentinava els seus cabells de finíssima atzabeja, envejats per molts, amb una pinta de marfil. I observava la neu entre els seus cabells negres i el dolç combat que mantenien la seva mà i la pinta.
• El tema principal és l’admiració de l’enamorat cap a la bella Flora.
• Figures retòriques:
de pendre'ls treves ganes me venien – hipèrbaton
en un terrat, la bella Flora, un dia; - hipèrbaton
Que el cor, enamorat, se m'alterava – personificació
i, temerós de alguna gran desgràcia – personificació
• La dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica.
Contrast entre els conceptes: realitat/il•lusió.




DEMANAREN A L'AUTOR FES UN SONET AL TEMPS,
EN QUÈ Hl HAGUÉS 26 VEGADES TEMPS



Temps que, sens temps, passares com a temps,
si del bon temps memòria, Temps, me deixes,
com no et llastimen, Temps, ab temps, mes queixes,
antes que temps me vinga a faltar, Temps;

De temps en temps, mudança fa lo temps, -----> personificació
tu, Temps immoble, ab lo mal temps me deixes:
quan millor, Temps, se acabaran mes queixes
si, per donar-les, Temps, me dones temps?

Ai, Temps, de temps demano sols un' hora
per a lograr, o Temps, una hermosura
que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;

a ton nom, Temps, faré una estàtua pura,
de aquell metall que el temps avar adora
i agrair-te-he, tot temps, Temps, ma ventura.


Aquest sonet parla sobre el temps, jo enenc que et dius que el temps ho canvia tot i que és necesari.
El tema és el temps.
El llenguatge és en català antic.


3. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies

GOIGS AL GLORIÓS ARCÀNGEL SANT MIQUEL










• Sant Miquel es considerat arcàngel del senyor, per combatre en nom d’ell, per construir llocs sagrats en nom d’ell, per ajudar als animals i persones en nom del Senyor, per ser admirat amb tant goig i valentia per als altres en semblança al Senyor i això el conduirà a camí directe cap al cel, amb son Senyor.


GOIG A SANTA BÀRBARA








Aquest goig exlpica la historia de la Santa Barbara.
Al principi la descriu com una dona molt bonica i preciosa, que coneix a un home i es casa amb ell, molt més tard l’home mana matarla peroque barbara ha fet añguna cosa dolenta i la degollen. Deu enfadat li envia un raig al home i el mata, i així Santa Barbara esdevé patrona contra tota tempestat.