Trobadors

I
Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, .m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
Dompn'en cuy beutatz gensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey.
I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.


Cossire: neguit
Soven: Sovint
Dezire: desitjo
Benevolensa: fidel

Tracta de l’amor que sent Guillem per una dona, que és la millor persona per a ell, que és perfecta i que està molt enamorat d’ella.

ELS TROBADORS

CANÇÓ

- A les pàgines 90-92 del llibre de text es parla dels gèneres trobadorescos. Amplieu la informació sobre el gènere de la cançó.

És la forma més coneguda de la poesia dels trobadors, ja que a través d’ ella es van difondre els conceptes constitutius de la seva peculiaritat doctrina amorosa. En general, la cançó consta de cinc a set estrofes, d’un nombre variable de versos (al voltant de vuit); a lo llarg de la successió de les estrofes, les idees del poeta es desenvolupen poc a poc i amb ordre.
La cançó deu tenir música pròpia i aquesta és una de las dificultats a l’hora de compondre-la. Ja que alguns trobadors poden arribar a trigar més d’un mes en enllestir una peça.
Un dels elements distintius de la cançó és la seva temàtica amorosa, que sol recollir un especial concepte d’amor, anomenat amor cortès o fin ‘amors. És aquest un dels fets més importants dels trobadors: enfront al rebuig habitual que es mostra cap a la dona, els trobadors van considerar-la com alguna cosa molt superior, com senyor feudal.
La originalitat consisteix, no només en l’encobriment de la dama amada, sinó també en el paral•lelisme que s’estableix entre la relació vasall-senyor feudal i enamorat(trobador)-dama. Aquest paral•lelisme és absolut i es manté cuidadosament, mitjançant la utilització d’una sèrie de termes especialitzats procedents del llenguatge jurídic.
La utilització del lèxic feudal en les relacions del poeta i la dama és constant; cal recordar que la dama sol anomenar-se midons, i que el trobador expressa sempre els seus desitjos de que la dama el prengui les mans i li dóni un petó, símbol de que l’accepta com a vassall i, per tant, de que els uneix una estreta relació personal.

TENÇÓ

- Copieu una tençó, busqueu el significat de quatre mots que no entengueu, feu-ne el comentari i justifiqueu la pertinença al gènere:

I
Bé em plauria, senyor rei,
quan us veiés amb una mica de lleure,
que us plagués dir-me en veritat,
si penseu que la en vostra amor
té una bona dama tan d'honor ------->Giraut
com el d'un altre noble cavaller,
i no em tingueu per adversari,
sinó responeu-me amb franquesa!
II
Giraut de Bornelh, si jo mateix
no em defensés amb el meu saber,
bé sé on voldrieu arribar.
Però us tindria per boig, ------->Rei
si us penséssiu que pel meu rang
valc menys que un amant vertader!
Així vos podríeu un diner
apreciar més que un marc de plata.

III
Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador ------->Giraut
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..

IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor, ------->Rei
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.

V
Senyor, molt gran mal pren la galanteria,
quan perd la reflexió i la bona esperança;
que molt val abans del jeure
la conducta del lleial galantejador.
Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats, -------> Giraut
demaneu el jeure primer,
i la dama té el cor ben lleuger
quan ama aquell que no estima.




VI
Giraut, mai no em vaig considerar massa ric
per conquerir bona dama;
però en retenir el seu amor
poso tota la força i el valor.
Si els rics s'ha convertit en enganyadors -------> Rei
i no estimen tant avui com abans,
no heu de creure el que de mi diuen ela maldients,
que jo estimo les bones lleialment!

VII
Senyor, del meu Solaz de Quer
molt voldria i també d'en Topiner -------> Giraut
que estimessin les dames obertament.

VIII
Giraut, molt bé, de l'amor lleuger!
Però a mi no em considereu semblant, ------->Rei
que jo he guanyat cent per un.

És un tençó ja que es poden apreciar el diàleg entre els dos personatges (Giraut de Bornelh i el rei) i parlen sobre els valors, oportunitats, respecte i honor que cal tenir o valorar per arribar a merèixer l’amor d’una bona dama.

Paraules desconegudes:

Proverbi: Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular
homes altius--> altivesa: Sentiment d'orgull arrogant, desdenyós
maldients--> maldient: Que diu mal dels altres
galanteria--> galant: Dit de l'home obsequiós amb les dones, que s'esforça a plaure a les dones.


GUILLEM DE CABESTANY

- Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum:

Guillem de Cabestany va morir l’any 1212 i no es coneix amb exactitud la data del seu naixement va ser un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al•ludida, repetida i ampliada per altres escriptors.
Aquesta és la vida de Guillem de Cabestany segons apareix en els Cançoners:
Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. Va ser una bona persona i molt famós en armes. Hi havia en la seva comarca una dama que es deia Saurimonda, que era l’esposa de Ramon de Castell Rosselló, un noble molt noble i ric, però molt dolent. Guillem de Cabestany estimava a Saurimonda i li cantava i li feia cançons. I Saurimonda l’estimava a ell tambe més que res al món. Quan Ramon se n’assabentà es va enfadar i un dia que va veure que Guillem anava sol pel carrer el va matar. Li va tallar el cap,li va arrencar el cor i el va fer cuinar. Després li va dir a Saurimonda que se’l menges i ella com que no s’havia que era d’ell se’l menjà. Despres de menjar-se’l, Ramon li va explicar que s’havia menjat el cor de Guillem i que ara li portaria el cap per demostrar-li, Després de veure el que havia passat ella es va suïcidar saltant per un balcó. Després el rei d’Aragó va li va prendre totes les possessions a Ramon i va fer destruir els seus castells. El rei d’Aragó va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església. Va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Que la vida que segons els Cançoners portava Guillem de Cabestany és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).

TIRANT LO BLANC

TIRANT LO BLANC

• Com s’enamora Carmesina: L’amor de Carmesina és més d’oïdes que de vista, ja que bàsicament ha sentit parlar d’ell. Es va fixar en ell per les bones paraules que utilitzava la gent per descriure’l: el millor cavaller, atractiu, valent, jove....
Malgrat les recomanacions de l'amic, Tirant no aconsegueix de posar remei al seu dolor així que durant el dinar de benvinguda, tothom s'estranya del comportament d'aquell estranger, que llagrimeja i no tasta el menjar. Tirant manifesta una profunda malenconia. Diafebus intenta posar remei a la situació i s'entrevista immediatament amb Carmesina, per intercedir a favor de Tirant. Amb l'hàbil parleria de Diafebus, la infanta, que ja s'havia fixat en Tirant, resta definitivament corpresa per ell. Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.
• L’amor de lluny: Quan utilitza l’amor de lluny es refereix a aquell amor que se sent per una persona a la qual encara no l’has vist ni conegut i, t’enamores per allò que has sentit que comenta la gent sobre l’altre persona. En aquest text es pot apreciar aquest amor de lluny.
VIDA
Jaufré Rudel de Blaia fou un home molt gentil, príncep de Blaia. I s'enamorà de la comtessa de Trípoli, sense veure-la, per tot el bé en sentí dir als pelegrins vinguts d'Antioquia. I va fer sobre ella moltes cançons, amb belles melodies i paraules simples. I per voluntat de veure-la va fer-se croat (el trobador va participar en la segona croada, 1146-1148), i va embarcar i una malaltia el prengué de la nau, i el portaren a Trípoli, a un hostal, com a mort. I ho van fer saber a la comtessa i ella anà cap al seu costat, al seu llit, i el prengué entre els seus braços. I ell va saber que era la comtessa i va recuperar l'oïda i la respiració, i va lloar Déu perquè li havia conservat la vida fins haver-la vista; i així morí entre els seus braços. I ella el féu enterrar amb gran honor a la casa del Temple; i després, aquell mateix dia, es va fer monja, pel dolor que tingué per la mort d'ell. (Citem segons l'edició de Victòria Cirlot, Les cançons de lluny de Jaufré Rudel, Barcelona: ed. Columna, 1996).
Tirant té un final semblant a aquest text ja que quan Tirant mor, se li comunica a Carmesina, la qual el va a veure i l’abraça i el besa quan ja es mort.
• Concepció general de l'amor que domina la novel•la:
•L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és replegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.
- Relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.
•En l’amor de Tirant i Carmesina parlaríem d’un amor virtuós, ja que Tirant estima Carmesina, per la qual cosa fa danses, justes i batalles per aconseguir que ella es fixi en ell i aconseguir el seu amor.
•En quan l’amor del Señor de Villesermes i la bella Agnès, parlaríem que és una mor prrofitós, ja que Vilesermes estima a la jove Agnès per tal de treure’n algun tipus de profit.




• Comparació entre els personatges d’Agnès i Carmesina

- La bella Agnès:
Era una donzella de molta bellesa. Superava en bellesa, gràcia,parlant, amb amabilitat, honestedat i amb generositat a les demés donzelles. Era elegant i portava uns vestits de gran valor i preu i joies molt cares i ella només pensava en donar-los de lo generosa que era.
Al segon text l’expressió que podem trobar que defineix la seva manera de ser es:
“la vostra gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber, com en totes aquelles altres virtuts que es deixen reconèixer en un cos més angèlic que humà”
Aquesta frase defineix com és ella d’una manera molt oberta, sense entre en detalls però deixant clar el que l’autor pretén explicar-nos.

- Carmesina:
Al primer paràgraf podem veure el primer cop que Tirant sent desig per Carmesina.
El podem relacionar amb l’amor virtuós ja que sent desig per a ella, és ell el que està enamorat i no s’enamora per ningun motiu econòmic ni possessiu.
La característica física de Carmesina que atreu més a Tirant en un principi són els seus pits, ja que estava mig descordada per la calor que feia i li resultaven perfectes i temptadores.