TIRANT LO BLANC

TIRANT LO BLANC

• Com s’enamora Carmesina: L’amor de Carmesina és més d’oïdes que de vista, ja que bàsicament ha sentit parlar d’ell. Es va fixar en ell per les bones paraules que utilitzava la gent per descriure’l: el millor cavaller, atractiu, valent, jove....
Malgrat les recomanacions de l'amic, Tirant no aconsegueix de posar remei al seu dolor així que durant el dinar de benvinguda, tothom s'estranya del comportament d'aquell estranger, que llagrimeja i no tasta el menjar. Tirant manifesta una profunda malenconia. Diafebus intenta posar remei a la situació i s'entrevista immediatament amb Carmesina, per intercedir a favor de Tirant. Amb l'hàbil parleria de Diafebus, la infanta, que ja s'havia fixat en Tirant, resta definitivament corpresa per ell. Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.
• L’amor de lluny: Quan utilitza l’amor de lluny es refereix a aquell amor que se sent per una persona a la qual encara no l’has vist ni conegut i, t’enamores per allò que has sentit que comenta la gent sobre l’altre persona. En aquest text es pot apreciar aquest amor de lluny.
VIDA
Jaufré Rudel de Blaia fou un home molt gentil, príncep de Blaia. I s'enamorà de la comtessa de Trípoli, sense veure-la, per tot el bé en sentí dir als pelegrins vinguts d'Antioquia. I va fer sobre ella moltes cançons, amb belles melodies i paraules simples. I per voluntat de veure-la va fer-se croat (el trobador va participar en la segona croada, 1146-1148), i va embarcar i una malaltia el prengué de la nau, i el portaren a Trípoli, a un hostal, com a mort. I ho van fer saber a la comtessa i ella anà cap al seu costat, al seu llit, i el prengué entre els seus braços. I ell va saber que era la comtessa i va recuperar l'oïda i la respiració, i va lloar Déu perquè li havia conservat la vida fins haver-la vista; i així morí entre els seus braços. I ella el féu enterrar amb gran honor a la casa del Temple; i després, aquell mateix dia, es va fer monja, pel dolor que tingué per la mort d'ell. (Citem segons l'edició de Victòria Cirlot, Les cançons de lluny de Jaufré Rudel, Barcelona: ed. Columna, 1996).
Tirant té un final semblant a aquest text ja que quan Tirant mor, se li comunica a Carmesina, la qual el va a veure i l’abraça i el besa quan ja es mort.
• Concepció general de l'amor que domina la novel•la:
•L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és replegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.
- Relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.
•En l’amor de Tirant i Carmesina parlaríem d’un amor virtuós, ja que Tirant estima Carmesina, per la qual cosa fa danses, justes i batalles per aconseguir que ella es fixi en ell i aconseguir el seu amor.
•En quan l’amor del Señor de Villesermes i la bella Agnès, parlaríem que és una mor prrofitós, ja que Vilesermes estima a la jove Agnès per tal de treure’n algun tipus de profit.




• Comparació entre els personatges d’Agnès i Carmesina

- La bella Agnès:
Era una donzella de molta bellesa. Superava en bellesa, gràcia,parlant, amb amabilitat, honestedat i amb generositat a les demés donzelles. Era elegant i portava uns vestits de gran valor i preu i joies molt cares i ella només pensava en donar-los de lo generosa que era.
Al segon text l’expressió que podem trobar que defineix la seva manera de ser es:
“la vostra gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber, com en totes aquelles altres virtuts que es deixen reconèixer en un cos més angèlic que humà”
Aquesta frase defineix com és ella d’una manera molt oberta, sense entre en detalls però deixant clar el que l’autor pretén explicar-nos.

- Carmesina:
Al primer paràgraf podem veure el primer cop que Tirant sent desig per Carmesina.
El podem relacionar amb l’amor virtuós ja que sent desig per a ella, és ell el que està enamorat i no s’enamora per ningun motiu econòmic ni possessiu.
La característica física de Carmesina que atreu més a Tirant en un principi són els seus pits, ja que estava mig descordada per la calor que feia i li resultaven perfectes i temptadores.