ELS TROBADORS

CANÇÓ

- A les pàgines 90-92 del llibre de text es parla dels gèneres trobadorescos. Amplieu la informació sobre el gènere de la cançó.

És la forma més coneguda de la poesia dels trobadors, ja que a través d’ ella es van difondre els conceptes constitutius de la seva peculiaritat doctrina amorosa. En general, la cançó consta de cinc a set estrofes, d’un nombre variable de versos (al voltant de vuit); a lo llarg de la successió de les estrofes, les idees del poeta es desenvolupen poc a poc i amb ordre.
La cançó deu tenir música pròpia i aquesta és una de las dificultats a l’hora de compondre-la. Ja que alguns trobadors poden arribar a trigar més d’un mes en enllestir una peça.
Un dels elements distintius de la cançó és la seva temàtica amorosa, que sol recollir un especial concepte d’amor, anomenat amor cortès o fin ‘amors. És aquest un dels fets més importants dels trobadors: enfront al rebuig habitual que es mostra cap a la dona, els trobadors van considerar-la com alguna cosa molt superior, com senyor feudal.
La originalitat consisteix, no només en l’encobriment de la dama amada, sinó també en el paral•lelisme que s’estableix entre la relació vasall-senyor feudal i enamorat(trobador)-dama. Aquest paral•lelisme és absolut i es manté cuidadosament, mitjançant la utilització d’una sèrie de termes especialitzats procedents del llenguatge jurídic.
La utilització del lèxic feudal en les relacions del poeta i la dama és constant; cal recordar que la dama sol anomenar-se midons, i que el trobador expressa sempre els seus desitjos de que la dama el prengui les mans i li dóni un petó, símbol de que l’accepta com a vassall i, per tant, de que els uneix una estreta relació personal.

TENÇÓ

- Copieu una tençó, busqueu el significat de quatre mots que no entengueu, feu-ne el comentari i justifiqueu la pertinença al gènere:

I
Bé em plauria, senyor rei,
quan us veiés amb una mica de lleure,
que us plagués dir-me en veritat,
si penseu que la en vostra amor
té una bona dama tan d'honor ------->Giraut
com el d'un altre noble cavaller,
i no em tingueu per adversari,
sinó responeu-me amb franquesa!
II
Giraut de Bornelh, si jo mateix
no em defensés amb el meu saber,
bé sé on voldrieu arribar.
Però us tindria per boig, ------->Rei
si us penséssiu que pel meu rang
valc menys que un amant vertader!
Així vos podríeu un diner
apreciar més que un marc de plata.

III
Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador ------->Giraut
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..

IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor, ------->Rei
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.

V
Senyor, molt gran mal pren la galanteria,
quan perd la reflexió i la bona esperança;
que molt val abans del jeure
la conducta del lleial galantejador.
Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats, -------> Giraut
demaneu el jeure primer,
i la dama té el cor ben lleuger
quan ama aquell que no estima.




VI
Giraut, mai no em vaig considerar massa ric
per conquerir bona dama;
però en retenir el seu amor
poso tota la força i el valor.
Si els rics s'ha convertit en enganyadors -------> Rei
i no estimen tant avui com abans,
no heu de creure el que de mi diuen ela maldients,
que jo estimo les bones lleialment!

VII
Senyor, del meu Solaz de Quer
molt voldria i també d'en Topiner -------> Giraut
que estimessin les dames obertament.

VIII
Giraut, molt bé, de l'amor lleuger!
Però a mi no em considereu semblant, ------->Rei
que jo he guanyat cent per un.

És un tençó ja que es poden apreciar el diàleg entre els dos personatges (Giraut de Bornelh i el rei) i parlen sobre els valors, oportunitats, respecte i honor que cal tenir o valorar per arribar a merèixer l’amor d’una bona dama.

Paraules desconegudes:

Proverbi: Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular
homes altius--> altivesa: Sentiment d'orgull arrogant, desdenyós
maldients--> maldient: Que diu mal dels altres
galanteria--> galant: Dit de l'home obsequiós amb les dones, que s'esforça a plaure a les dones.


GUILLEM DE CABESTANY

- Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum:

Guillem de Cabestany va morir l’any 1212 i no es coneix amb exactitud la data del seu naixement va ser un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al•ludida, repetida i ampliada per altres escriptors.
Aquesta és la vida de Guillem de Cabestany segons apareix en els Cançoners:
Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. Va ser una bona persona i molt famós en armes. Hi havia en la seva comarca una dama que es deia Saurimonda, que era l’esposa de Ramon de Castell Rosselló, un noble molt noble i ric, però molt dolent. Guillem de Cabestany estimava a Saurimonda i li cantava i li feia cançons. I Saurimonda l’estimava a ell tambe més que res al món. Quan Ramon se n’assabentà es va enfadar i un dia que va veure que Guillem anava sol pel carrer el va matar. Li va tallar el cap,li va arrencar el cor i el va fer cuinar. Després li va dir a Saurimonda que se’l menges i ella com que no s’havia que era d’ell se’l menjà. Despres de menjar-se’l, Ramon li va explicar que s’havia menjat el cor de Guillem i que ara li portaria el cap per demostrar-li, Després de veure el que havia passat ella es va suïcidar saltant per un balcó. Després el rei d’Aragó va li va prendre totes les possessions a Ramon i va fer destruir els seus castells. El rei d’Aragó va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església. Va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Que la vida que segons els Cançoners portava Guillem de Cabestany és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).